El procés de recollida de palla consisteix en una sèrie de passos i engranatges que requereixen una alta coordinació: Collita de l’arròs, acordonat de la palla, assecat de la palla, empacat i transport i tot això si la climatologia ho permet.

Des de la Xarxa Agrícola s’ha treballat en la coordinació de tots els passos, buscant agricultors de l’arròs disposats a cedir les terres perquè la palla siga recol·lectada, gestionar l’empacat, i la distribució entre les diferents ramaderies de la zona, ja que no tots disposen de camió per recollir les alpaques i s’ha requerit de la coordinació i col·laboració entre els ramaders per a realitzar el transport. Principalment, s’ha dut palla a les explotacions ramaderes d’oví i cabrum, però també d’altres de boví i equí de la comarca i voltants. També s’està treballant perquè la palla arribe a la indústria de la construcció, per a la creació de biocases i a l’agricultura per ser emprada com a encoixinat biològic del sòl agrícola.

La palla, si no és recol·lectada i embalada, sol triturar-se i reincorporar-se al sòl agrícola, pràctica que es coneix com a “fangueig”, aquest procés malauradament afavoreix la proliferació de fongs i males herbes, una altra alternativa és la crema de palla, eliminant així molts problemes fitosanitaris, però la crema no sempre és possible a causa dels riscos que comporta i a més genera uns costos de gestió per a l’agricultor, per tant, la crema no ha de ser l’opció prioritària. Les tres alternatives; recollida, fangueig i crema de la palla, han de coexistir en funció de les possibilitats, les quals depenen de la meteorologia, la varietat de l’arròs, el temps disponible per recol·lectar i les característiques pròpies del camp.

Cal destacar que l’empacat de palla per al seu ús posterior en ramaderia o altres, contribueix a un sistema d’economia circular i redueix considerablement els costos en farratge per a les ramaderies, la palla de l’arròs de la marjal és un 50% més barata que la palla d’altres procedències, contribuint així al manteniment del sector agrari comarcal. Aquest projecte va en concordança amb els ODS 8, 11, 12 i 15 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Fins ara s’ha aconseguit empacar i repartir més de 125 tones de palla entre almenys 15 explotacions ramaderes que tenen més de 3000 caps de bestiar. Per als propers dies s’espera duplicar aquesta xifra si les condicions acompanyen.

La Marjal de Pego Oliva mostren així la capacitat per crear una xicoteta indústria al voltant de la palla de l’arròs.

El projecte de la Xarxa Agrícola és executat per Creama i Pacte’MA, i s’emmarca dins del programa Avalem Territori, subvencionat per Labora Servei Valencià d’Ocupació i Formació i el Ministeri de Treball i Economia Social, amb l’objectiu de desenvolupar projectes integrals que responguen a les necessitats laborals i econòmiques de la comarca.

Video de la noticia