DEBILITATS
D.1 Perillós efecte de despoblació que afecta la zona “Interior” de la comarca i en el que en determinats municipis comença a ser un greu problema a mig i curt termini. Entre altres causes, s’adverteix la focalització dels servicis públics i oferta laboral en les zones “Costa” i “Intermèdia” que comporta una forta concentració demogràfica i econòmica en estes zones.
D.2 Constant envelliment de la població resident, amb pràcticament 45 anys d’edat mitja i 2 punts per damunt de la mesura nacional, que implica un necessari enriquiment de l'oferta de servicis públics i privats destinats a este segment poblacional. En la zona interior s'agreuja, superant els 50 anys de mitja.
D.3 Es detecta un cert individualisme rural que, junt amb l'escassetat d'innovació en els seus mètodes de treball i la falta de renovació en la titularitat de les terres, està provocant el creixement continuat de camps de cultiu abandonats que afecten l'actiu paisatgístic amb el que compta la zona.
D.4 També és notori el distanciament social entre alguns municipis; fet que s'arrossega històricament derivat, entre altres causes, per la dificultat del desplaçament per carretera i per desigual repartiment dels recursos comarcals. Necessitat de treball en xarxa per a aprofitar tots els recursos que ofereix la comarca.
D.5 Determinades zones del litoral han patit, durant els anys del boom de la construcció, una elevada expansió urbanística que ha degradat àrees ambientals fràgils i fragmentat el territori.
D.6 Reduïda oferta d'allotjament hoteler (només un 11% de l'oferta total) enfront del total d’apartaments turístics, que suposa un 83% del total de l'oferta.
D.7 Elevada deficiència en la connectivitat interna de la comarca. L'oferta en transport públic intercomarcal és pràcticament nul·la, la qual cosa comporta dificultat per als residents a l'hora de desplaçar-se per motius formatius, sanitaris, laborals, etc., al mateix temps que provoca un distanciament o separació funcional entre zones de la comarca.
D.8 A esta falta de transport públic dins de la comarca, cal sumar-li l'alt cost per a arribar a la Marina Alta des de l'exterior, marcat principalment pel desenrotllament incomplet de l'Arc Mediterrani deixant al territori sense accés via ferroviària i amb una única via ràpida per carretera -AP7-, que és de pagament.
D.9 La infraestructura i servicis digitals en l'interior de la comarca és deficient, la qual cosa provoca major distanciament social i cultural amb la zona litoral.
FORTALESES
F.1 La Marina Alta es posiciona com un territori difícilment igualable a nivell nacional i internacional pel que fa al valor paisatgístic i climàtic. De la mateixa manera, compta amb un patrimoni natural i ecològic molt divers, la preservació i millora del qual ha de ser fonamental per a la seua sostenibilitat.
F.2 Alt grau de conservació de l’entorn paisatgístic, sobretot, en la zona interior de la comarca. Amb un total de 66 espais naturals protegits-entre ells, 4 Parcs Naturals-, la Marina Alta compta amb una àmplia riquesa ambiental i paisatgística. A tot això, cal sumar- li la conservació dels pobles de l’interior que han conservat el seu senyal d’identitat.
F.3 Destaca el caràcter cosmopolita i plural dels residents en la zona, sent un exemple de convivència entre la població natural de la comarca i els turistes, tant visitants com residents, que trien la comarca.
F.4 Destacar també el patrimoni lingüístic valencià que unix a la comarca i que es continua conservant i protegint des de les institucions públiques i que amb la seua utilització per part dels residents -molt estès entre els naturals de la comarca, però no tant pels residents forans- servix d'element de cohesió i desenrotllament social.
F.5 Àmplia oferta cultural repartida per tot el territori, amb nombrosos Béns d’Interès Cultural (BIC) i monuments, tant naturals com arquitectònics.
F.6 La posició geogràfica estratègica de la zona, sent el punt més a l'est de la Comunitat Valenciana, la seua proximitat a les Illes Balears, i la seua equidistància entre les capitals de València i Alacant li atorguen uns beneficis en qüestió de flux de turistes i visitants i una poderosa font d'avantatge competitiu.
fuente de ventaja competitiva.
F.7 Turísticament, la comarca compta amb una àmplia oferta d'allotjament reglat, així com, amb una nombrosa oferta de restauració que combina tradició i creativitat i a la que s'afegix una abundant i variada oferta d'oci, encara que molt focalitzada en el litoral.
F.8 Notable oferta en golf ubicada en el litoral (Dénia, Xàbia, i Benissa) , encara que sense potenciar prou ja que el seu poder d'atracció és major del que actualment té.
F.9 La comarca també oferix una amplia oferta en infraestructures nàutiques, amb 9 ports i al voltant de 4.000 amarraments.
F.10 Les seues nombroses platges i cales repartides per tot el litoral, proporcionen 33 km. de platges als turistes i residents. Recurs que s'ha sabut explotar convenientment i de manera sostenible, aconseguint en este últim any la xifra de 15 banderes blaves.
F.11 La Marina Alta compta amb una àmplia infraestructura d'esdeveniments com a fires, mercats, festivals, esdeveniments esportius... que compten amb una gran acceptació per part de la societat civil i que són aprofitables turísticament.
F.12 Presència d'unes quantes agències de desenrotllament local repartides per la comarca que impulsen mesures de foment de l'ocupació, emprenedoria i assessorament laboral i empresarial. No obstant això, cal advertir que la presència d'estes agències hauria de ser més abundant en la zona interior del que és actualment ja que és justament en esta zona on la seua labor és més apressant.
.
AMENACES
A.1 El saldo demogràfic de la comarca es troba amenaçat per diversos factors. D'una banda, la caiguda de la població degut a un saldo vegetatiu negatiu i els saldos migratoris també negatius. D'altra banda, el ja comentat progressiu envelliment de la població. Estos dos fets determinen una certa amenaça que de no ser contrarestats amb estratègies enfocades a captació i fidelització de capital humà pot derivar en problemes més importants.
.
A.2 Aïllament a l'exterior. La falta d'infraestructura ferroviària, així com, l'alt cost en temps i diners d'accés a la zona per carretera, dificulta clarament l'expansió productiva de les empreses ubicades en el territori i el poder d'atracció sobre empreses externes perquè s'instal·len en la comarca.
A.3 Al tractar-se d'un territori cosmopolita, amb un alt percentatge de residents estrangers podem caure en la temptació de deixar en un segon pla l'alt valor que té la llengua nativa de la comarca, el valencià, el qual ha de ser protegit i difós ja que és part fonamental del senyal d'identitat de la Marina Alta.
A.4 La dificultat en el desplaçament intercomarcal per part de la població resident pot provocar aïllament de determinades zones i generar despoblament, envelliment i pèrdua d'activitat econòmica, sobretot, en la zona “Interior”.
A.5 La disseminació urbanística no controlada. Possible tornada a un desenrotllament urbanístic desmesurat i consumidor de territori, que -junt al mencionat abandó de camps de cultiu- afecte el patrimoni natural tan important de que disposa la comarca.
A.6 La no col·laboració entre tots els agents i zones de la comarca a l'hora desenrotllar estratègies comunes i beneficioses per a la comarca en global. Si es continua assentant l'individualisme, no es podrà aconseguir un creixement sostenible del conjunt de la comarca.
OPORTUNITATS
O.1 La creació i posterior desenvolupament d'un espai de trobada entre entitats i societat civil on debatre i decidir de manera consensuada les possibles estratègies territorials i laborals del futur de la zona, obriria un ventall d'oportunitats de participació pública, cohesió social i aprofitament de recursos que resulta necessari a nivell comarcal.
O.2 Els recursos naturals i humans que existixen repartits per tot el territori de la comarca presenten una oportunitat per a tots els agents involucrats en la dinamització de la zona i en la generació d'ocupació per a desenrotllar estratègies consensuades que garantisquen un desenrotllament global i sostenible del territori.
O.3 Es fa necessari desenvolupar noves formes d'entendre el turisme com a factor de reequilibri territorial i de compensació interior-costa. El territori disposa dels recursos, simplement cal actuar i aprofitar-los.
O.4 Es fa necessari fomentar la descentralització de les accions, molt focalitzades en la costa, que servisca per a una major distribució dels recursos i per a facilitar als residents l'accés als mateixos.
O.5 Creació d'un mapa de la xarxa de recursos ecològics que ajude, d'una banda, al seu millor coneixement i aprofitament turístic i, d'altra banda, a una millor conservació ambiental i paisatgística.
O.6 Tenint en compte el poder d'atracció del territori, l'arribada de població forana podria millorar els equilibris de l'estructura d'edat amb aportacions en els escalons jóvens de la població en edat de treballar, introduint estratègies que atraguen a este segment de la població. Zones com l'interior de la comarca haurien de ser les principals beneficiàries d'esta classe de projectes.
O.7 El valor i potencial del producte local marca l'oportunitat que representa el desenvolupament en temps d'infraestructures modals que puguen ajudar a materialitzar el dit potencial i multiplicar el valor existent.
O.8 L'alliberament de l'AP-7 i l'arribada del tren serien projectes que, sens dubte, beneficiarien a la zona tant des d'un punt de mobilitat com també econòmic. Cal fer notar que es tracta d'uns projectes demandats històricament, que transcendix a la pròpia comarca i que és àmpliament assumit per tots els agents, locals, provincials i autonòmics.
O.9 La millora del transport públic intercomarcal provocaria un millor aprofitament dels recursos per part dels residents i un efecte paral·lel de cohesió social entre les distintes zones dins la Marina Alta.
O.10 Les infraestructures tecnològiques estan insuficientment desenrotllades, sobretot, en la zona interior de la comarca. Amb una xicoteta espenta en este àmbit, s'aconseguiria generar noves oportunitats de negoci en zones tecnològicament deprimides, augmentar la competitivitat de les empreses ja existents, i possibilitar que empreses foranes s'instal·laren en el territori amb la conseqüent generació de llocs d'ocupació.
Valencià 
Castellano