I.1.B –Economia, mercat de treball i activitats productives

DEBILITATS

D.10 Model econòmic molt descompensat cap al sector terciari basat principalment en el turisme de sol i platja, i concentrant-se en activitats relacionades amb l'hostaleria, el comerç i servicis a turistes residents.

D.11 El sector primari es troba en clar declivi degut a una mà d'obra envellida i la baixa rendibilitat de les explotacions agràries, sent estes minifundis, acabant-se abandonant sense relleu generacional.

D.12 El sector industrial a penes té pes dins del PIB comarcal comparat amb el que té el turisme, i la seua inversió en I+D tant en recursos humans com econòmics és testimonial.

D.13 Tenint en compte els recursos disponibles, el model turístic està infrautilitzat, podent-se enriquir amb activitats turístiques complementàries que ajuden a la creació de noves ocupacions i a desestacionalitzar els existents.

D.14 Encara que es comença a observar un canvi de tendència, la formació professional especialitzada, sobretot, en l'hostaleria i en certes activitats relacionades amb el turisme seguix sense apreciar-se el seu valor afegit a l'hora d'incorporar-se al món laboral. En el sector empresarial, moltes vegades continua pesant més el factor experiència.

D.15 A causa de l'elevada demanda de mà d'obra en el sector turístic i hostaler i a l'escassa oferta de llocs de treball qualificats, hi ha un alt percentatge d'empleats que ocupen llocs de treball no acords amb el seu nivell de formació. Per este motiu, en la Marina Alta existix sobre qualificació, la qual cosa suposa, en el millor dels casos, un desaprofitament de les habilitats formatives adquirides pels seus treballadors, així com, la renúncia per part de les empreses de la regió als guanys de competitivitat que es derivarien de plantejaments productius més avançats.

D.16 Relacionada amb l'anterior debilitat, darrere dels casos de sobre qualificació, i també d'infra qualificació, podria amagar-se una mala assignació dels recursos formatius a cursos i titulacions sense demanda en cada zona o la falta de formació en matèries demandades per les empreses ubicades en l'àrea. Resulta necessari realitzar un mapa formatiu de la comarca amb l'objectiu de distribuir i ajustar els recursos formatius amb les necessitats laborals de les empreses de cada zona.

D.17 De la mateixa manera que existix sobre i infraqualificació en els empleats, esta debilitat també és ampliable al segment de directius i empresaris. L'activitat empresarial és molt intensiva, sobretot, en certs sectors com el turístic, i es basa en la formació prèvia i en l'experiència del dia a dia, deixant de costat la formació contínua i la innovació. Per sort, en la comarca són nombrosos els casos d'èxit en empreses de diversos sectors i és cada vegada més conscient de que és necessària la formació contínua adequada per a aconseguir un desenvolupament sostenible del negoci.

D.18 Es detecta una falta d'oferta de formació en la zona amb eixides laborals pràcticament garantides en la pròpia comarca. Formació en el sector nàutic o en innovació aplicada a l'agricultura o energies renovables són demandades pel sector empresarial de la zona, que ha d'acudir fora de la comarca per a cobrir els seus vacants.

D.20 Existència d'economia submergida altament instaurada en desenrotllament econòmic de la comarca, sobretot, en determinats sectors -hostaleria, manteniment de piscines i jardins, agricultura, dependència, ...

D.20 Existència d'economia submergida altament instaurada en desenrotllament econòmic de la comarca, sobretot, en determinats sectors -hostaleria, manteniment de piscines i jardins, agricultura, dependència, ...-.

D.21 Hi ha un GAP apreciat, sobretot, per les empreses entre la formació professional impartida en els centres i les necessitats de les empreses. Es fa necessari posar en comú a l'entorn formatiu i empresarial per a desenrotllar estudis enfocats a millorar la competitivitat de les empreses i a facilitar la inserció laboral en la comarca. S'advoca per disposar una FP Dual més eficient i consensuada amb les empreses.

D.22 El sector turístic en la zona es troba en una situació d'estacionalización endèmica, la qual cosa comporta llocs de treball temporals i precaris. Es fa necessari desenrotllar alternatives complementàries al turisme de sol i platja que ajuden a desestacionalitzar el màxim possible el sector, la qual cosa portaria amb si una ocupació més estable i professionalitzat.

D.23 Creixement de la fuga de talent cap a territoris amb més oportunitats de desenvolupament professional.

D.24 El model turístic de sol i platja consolidat en la zona, presenta un dèficit en coneixement i innovació. La Marina Alta s'enfronta a la necessitat de reorientar o, millor dit, completar el seu model productiu cap a activitats, en tots els sectors, més intensives en innovació i coneixement, recursos que ja estan apareixent en la comarca, amb la consegüent millora dels treballadors i els professionals.

D.25 Encara que no és un problema específic en la Marina Alta, falla el procés de coordinació administrativa en el procés de consolidació i enriquiment del sistema turístic actual. Hi ha una descoordinació i falta d' interés entre els diferents òrgans municipals que dificulta el procés integrador que el turisme, com a motor econòmic de la zona, té a nivell territorial, mediambiental, laboral i cultural en els municipis.

AMENACES

A.7 Poca diversificació empresarial. El motor econòmic es concentra en el turisme de sol i platja, sense a penes indústria i amb un sector agrícola molt debilitat.

A.8 Pèrdua del posicionament turístic actual a causa de l'aparició i desenvolupament d'altres zones turístiques a nivell europeu que puguen influir en el flux de turistes. Esta amenaça s'accentua amb el fet que el canvi de tendència en la demanda turística que sol·liciten experiències alternatives al sol i platja, per la qual cosa es recomana estar sempre tractant de complementar la bona base amb què es compta amb altres ofertes que enriquisquen l'experiència del turista.

A.9 El territori es diferència per oferir un paratge i servicis turístics d'alta qualitat. Per tant, ha de preocupar-se per cuidar eixos pilars coneixent quin turisme vol atraure i segmentant-ho correctament per a desenvolupar estratègies dirigides a l'atracció d'eixe o eixos perfils de turistes. No ha de caure en la temptació de prioritzar la quantitat enfront de la qualitat.

A.10 La major dependència del sector de la construcció en anys anteriors, un sector molt intensiu en mà d'obra i que, arran de l'última crisi, s'ha enfrontat a una forta destrucció d'ocupació. La transició dels afectats cap a altres ocupacions està sent més lenta del que volgueren les institucions. Resulta necessari crear alternatives “creatives” en el procés de renovació del model productiu que genere oportunitats de reciclatge de llocs de treball derivats de sectors abandonats, com la construcció.

A.11 El major percentatge d'ocupació es concentra en el sector servicis, entre els que destaquen l'hostaleria, el comerç, jardineria i manteniment..., i no en sectors més productius - amb menor pes en la comarca-. Estes activitats predominants en el territori no reforcen la competitivitat si no es basen en la base d'oferir alt valor afegit.

A.12 La grandària mitjana de les empreses presents en el territori, micropimes i autònoms, fa que estes tinguen més dificultat per a trobar suport financer i estiguen més exposades a amenaces externes a la seua activitat de negoci ja que, en molts casos, no disposen de recursos suficients per a fer front a situacions inesperades que influïsquen en el seu llindar de rendibilitat.

A.13 Si no es corregix el sector agrícola en termes de formació, innovació i emprenedoria, es corre el risc de no trobar treballadors adequats per a renovar generacionalment les terres i els mètodes de treball actuals.