Així ha canviat el mapa municipal de la marina alta

L’Observatori Marina Alta, font oficial de dades sobre La Marina Alta i els seus 33 municipis, ha publicat en l'apartat de “Informes Sectorials” de la seua pàgina web, una anàlisi en clau comarcal dels resultats electorals del passat 26 de maig.

Tenint encara en la retina, la recent jornada electoral viscuda aquest passat diumenge, amb el devessall de dades i resultats electorals a nivell municipal, des de l’Observatori Marina Alta hem volgut realitzar una anàlisi d'aquestes dades amb una visió comarcal.

Com a primera dada, podríem destacar que en aquests comicis s'han repartit un total de 345 regidors, 4 menys que en les anteriors eleccions locals de 2015, una altra conseqüència més del problema de despoblament que sacseja el nostre territori, personificat, en aquest cas, en els municipis de Parcent i La Vall d'Ebo, que perden 2 regidors cadascun.

Respecte al nombre de regidors obtinguts per cada partit, el Partit Popular conserva el primer lloc, respecte a 2015, amb 103 regidors, encara que ha perdut 16. Per part seua, el Partit Socialista ha conservat el mateix nombre de regidors, 89. També important, és l'augment en nombre de representants aconseguit per Compromís, sumant 13 regidors més que en 2015 -80 en total-. Mentrestant, els partits independents locals, encara que, en termes absoluts, han perdut 1 regidor, es pot considerar que han mantingut la seua força dins del territori i fins i tot han aconseguit guanyar en més places.

Centrant-nos en l'anàlisi de les llistes més votades, s'observa que, en 25 municipis de la comarca, els partits amb més suport en 2015 han aconseguit mantindre's en eixa posició, amb més o menys distància respecte a la resta d'opcions polítiques.

Només a Alcanalí, Beniarbeig, Benidoleig, Poble Nou de Benitatxell, Ondara, Sagra, La Vall de Laguar i El Verger hi ha hagut canvis respecte a l'opció més votada, els quals es reflecteixen en la següent taula:

Una altra lectura interessant és la preocupant indiferència de l'opinió pública respecte a la classe política local, com indica clarament l'alta abstenció d'aquests comicis, 41,27% enfront de 36,68% en 2015. És més, en municipis considerats importants com Teulada (55,47%), Calp (52,80%), Benissa (48,84%), Xàbia (44,57%) o Dénia (43,08%), els electors que decideixen no anar a votar pràcticament igualen o fins i tot superen a aquells que compleixen amb el seu dret de vot.